Camí de Santa Anna i Pasqua

Si mirem des de la coherència, o des de la ironia, possiblement Esquerra Unida està fent en el camí de Santa Anna el que va dir, en el programa de 2003, que faria sobre “Trànsit i seguretat ciutadana”: PROCURAR ACONSEGUIR LA MÀXIMA SEGURETAT ALS CARRERS DE CASTELLÓ.

Per a molts castelloners i castelloneres aquest camí és un carrer més de Castelló, però un carrer molt especial, amb unes connotacions úniques lligades a les nostres vivències infantils i juvenils, lúdiques i esportives, recreatives i de desconnexió de presses i de problemes. De quants amors juvenils podria donar testimoni el camí de Santa Anna? Aquest camí, per a molts de nosaltres és el carrer més important de Castelló. Sempre, a qualsevol hora i en qualsevol època, trobarem gent que puja i baixa caminant o amb bicicleta. Uns, simplement caminen, altres fan esport, alguns hi passegen per prescripció mèdica, i tots podem gaudir, encara, sí encara, conscientment o inconscient, del paisatge, més bonic del poble. Però sovint, ens oblidem que el camí també és paisatge. Els camins són paisatge, alhora que el vertebren.

Aviat serà primavera, arribarà la Pasqua i les mones. Aquest camí tindrà la màxima afluència d’usuaris. Tots, grans, menuts, joves, amb la mona, l’ou, la llonganissa i l’encisam, anirem als nostres paratges més estimats: Castellet, la Font Amarga, l'Utxera, Alts regs, Miragall o Santa Anna. Alguns d’aquests espais han estat protegits en el nou PGOU i altres no, encara que figuraven com a tals en el programa d’Esquerra Unida presentat en les eleccions de 2003. Som molts els castelloners que hem demanat protecció especial, des de l’Escalona cap amunt, en les al·legacions d’aquest pla, perquè sabem que alguns d’aquests paratges estan en el punt de mira dels especuladors més destructors del paisatge. Com déiem, la veu de la tradició ens tornarà a conduir cap amunt pel camí de Santa Anna. Si algú no hi posa remei, anirem i tornarem pel camí i fins l’Escalona, patirem les conseqüències de la falta de responsabilitat d’aquells que tenen el deure de mantenir els camins en bon estat i de vetlar per la preservació del paisatge.

Si ens posem una càrrega d’optimisme en vena, podem tirar mà de l’argumentari més positiu. Les bandes reductores (clots de part a part cada 20 metres) instal·lades al camí, ens protegeixen dels conductors temeraris que no respecten les limitacions de velocitat. Si estes bandes foren un poc més profundes, encara ens protegirien millor perquè els vehicles haurien de parar per superar-les. La reducció de l'amplària i la instal·lació de muntons de pedres als costats, ens obliguen a caminar amb un ull mirant al davant i l'altre al darrere, amb la qual cosa caminem més segurs, anem més atents. Mirem avant i, mirem arrere. Algú pot acabar marejat, però tot siga per la nostra màxima seguretat. Si som optimistes, buscarem sempre la part positiva.

Si pel contrari, si tenim un moment pessimista i mirem des de la part negativa, una alerta molt especial, tot i pensant en les xiquetes i xiquets. Els dies de Pasqua seran molt els xiquets que transitaran pel camí, amunt i avall. Els xiquets no són conscients del perill, per ells són dies de diversió, de trobar-se per passar-s’ho el millor possible. L'estat actual del camí garanteix la millor seguretat per ales criatures? Atenció especial a les dues corbes que hi ha després del camí de Climent. Si abans eren perilloses, ara són terrorífiques! Què fem si anem caminant i coincidim en la corba amb un vehicle que puja i un que baixa? I si són xiquets? No volem crear alarmes innecessàries, però si no es parla els problemes no es solucionen. Doncs, parlem-ne i qui tinga que actuar que actue.

El paisatge és imatge i, aquesta diu molt més del que, de vegades, pensem. Els castelloners donarem la millor imatge als qui ens visiten en les properes festes pasqüeres? Som els castelloners tan desastrats com tenim el camí de Santa Anna? Segur que no som tan desastrats com tenim el camí més transitat per nosaltres i pels que ens visiten. L'estat del camí, de l'abocador i la central elèctrica desmereixen d’un paisatge que ha estat cantat pel nostre poeta més pregon, Soleriestruch, i per altres poetes locals. De l'abocador, femer permanent, instal·lat al camí de Santa Anna, s'hauria de parlar des de l’estudi i l’adequació paisatgística que plantejava el programa de 2003, així com també del soterrament.de la línia d’alta tensió. Continuarem parlant-ne.

www.acicastello.org