Crònica de la retrobada dels Castelló II

II.- Segon cap de setmana: Dels Castelló i els Guardons Síndic Pere Calp.

 

A les 18 hores del dissabte 23 d'octubre a la sala de plens de l'ajuntament de Castelló, l'alcalde i uns quants regidors de Castelló rebien a les persones dels altres Castelló (d'Empúries, de la Plana i de Rugat) que, en representació dels seus pobles i de les seues corporacions municipals, s'havien acostat al nostre Castelló per commemorar l'efemèride dels 10 anys de les trobades dels Castelló. El rencontre entre algunes de les persones que compartiren i comparteixen responsabilitats de gestió o de documentació històrica fou molt afectuós i -en alguns casos- emotiu. Després de la benvinguda oficial i de les respostes dels representants dels altres Castelló, tots els visitants (regidors i historiadors) signaren al llibre de visites de l'ajuntament.

Més tard, tota la comitiva girava visita a tota l'exposició dels “10 anys de les trobades dels Castelló” , acompanyats de comentaris com: ací encara tenia els cabells negres, oi !! quin arròs al forn més bo, com ballaven aquells nens !! i d'altres semblants propis del “tal com erem”, inevitables en remirar fotos i documents d'anys en darrere.

A les 19 hores, Pau Albero, després d'una breu introducció, donava el torn de paraula al ponent del Castelló més gran (el de la Plana ), Antoni, perquè iniciara amb la seua exposició l'acte de rellevància històric-cultural que ens permetera coneixer més dels orígens, història i costums dels altres per estimar i defensar més i millor el que compartim entre tots.

Després intervenia el ponent del Castelló més menut (el de Rugat), Alex, que, molt satisfet i emocionat pel retrobament, ens relatava els orígens i els primers passos del devenir històric del seu Castelló.

I de les grandàries passarem a les ubicacions i ens anàrem al Castelló del nord (el d'Empúries), seguint les imatges que ens mostrava Pol i guiats per les seus paraules adobades amb sorna empordanesa, i coneixerem més coses de les que diuen els llibres de la història del poble empordanès.

Tancava les intervencions dels ponents el del Castelló amfitrió (el de la Ribera ), Frederic, insistint en alló que ens fa semblants i ens apropa en els orígens (castrum, castellum, castel·lo, ...) que després ens fa compartir la toponímia: Castelló.

El moderador, Pau, tancava l'acte remarcant els orígens compartits que justifiquen la toponímia compatida, matisada per la diversitat d'ubicacions, i recordant-nos –al fil de qui perd els orígens perd la identitat- que tenim un poble i un nom que estimar i per estimar cal conèixer.

Camí del Sopar del Guardons Síndic Pere Calp a la Cambra Agrària , els visitants, les autoritats locals i alguns veïns, recorregueren la zona del casc urbà on estant retolats els carrers (fa deu anys en projecte) que porten els noms dels diferents Castelló.

Per alguns del nostres visitants fou molt gratificant retrobar-se amb l'espai de la Cambra Agrària , on deu anys en darrere compartiren dos dies d'intensa activitat prenyada de germanor. Així ho manifestaren instants després de creuar la porta i trobar-se al mateix espai rehabilitat, però amb la mateixa decoració i –malauradament- amb la mateixa reivindicació pendent: Castelló de la Ribera.

La benvinguda a les cent cinquanta persones que assistiren al Sopar del Guardons Síndic Pere Calp es va iniciar amb la presentació del visitants dels altres Castelló i la dels guardonats d'enguany: Escola Valenciana i Amadeo Romà .; i finalitzava reivindicant com a patrimoni col·lectiu de la ciutadania castellonera les trobades dels Castelló, la defensa del topònim i els guardons Síndic Pere Calp.

Després del sopar, es reprenien els parlaments agraint a les persones i a les entitats (Ajuntament, Gestora Síndic Pere Calp) que amb el seu suport, ajudes i col·laboracions, han participat activament en l'organització i preparació dels diferents actes d'aquesta retrobada dels Castelló i han fet possible –novament- el lliurament dels VII Guardons Síndic Pere Calp.

En una breu exposició de Moisés Vizcaino, advocat i coneixedor del tema, ens va assabentar de l'evolució del pleit del nom del poble, de la darrera sentència -de juny de l'any passat- i de l'últim recurs presentat contra aquesta per l'ajuntament de Castelló instat, per una moció de GCiE, aprovada amb el recolzament de tots els grups municipals d'esquerra. Un pas més per trobar resposta i que algun tribunal entre en el tema i diga què no s'ha fet o què s'ha fet mal.

Frederic Climent, president de la Gestora de Síndic Pere Calp, va fer un emotiu parlament recordant la fundació de l'associació i els primers anys de lluita i reivindicació de Castelló de la Ribera , que han quedat marcats per a sempre en la memòria de tota una generació de castelloners. A aquella generació –va dir- pertany el meu amic, hui guardonat, Amadeo Romà que en aquells anys va treballar incansablement per la pau i la concòrdia de la societat castellonera, fent-lo mereixedor d'aquesta distinció de hui.

Després d'exposar els vint-i-cinc anys de treballs, accions, reivindicacions i trobades en defensa de la llengua i per la cultura dels valencians es va lliurar el VII Guardó Síndic Pere Calp de país a Escola Valenciana. Federació d'Associacions per la llengua. En rebre el guardó, Diego Gómez –president d'EV- va agrair el reconeixement a la tasca continuada d'EV i va manifestar la decidida voluntat de la seua entitat en mantenir la defensa i la dignificació de l'ús del valencià en tots els àmbits de la societat valenciana, comprometent els propers vint-i-cinc anys de reivindicació.

Un breu recorregut per la vida professional d'Amadeo Romà, la seua dedicació a l'ajuntament de Castelló, el seu decidit posicionament -malgrat el seu pensament de dretes- en la defensa del que en aquells moments defensaven les esquerres del seu poble: Castelló de la Ribera i el seu quefer diari per la pau i la concòrdia entre els castelloners de diferent pensar, precediren el lliurament del VII Guardó Síndic Pere del poble. En rebre el guardó Amadeo es va manifestar satisfet per la distinció però no més mereixedor de la mateixa que altres persones –a les quals va dedicar part del seu emotiu parlament- que compartiren conviccions i plantejaments en la defensa de Castelló de la Ribera.

Finalitzarem l'acte amb les actuacions de Rafael Estrada, que ens va regalar -en primícia- amb algunes de les cançons del seu nou disc: maig, i de Josep Dídac –cantautor de Manuel- que amb la seua guitarra va acompanyar dues de les seues pròpies cançons.

L'AJCR i la PCiC us agraeixen de debò a totes les persones i entitats que col·laborat i participat en aquestos actes la vostra aportació i us emplacem, junt a la resta de la societat castellonera, per continuar el proper vint-i-cinc d'abril.

AJCR (Assemblea de Joves de Castelló de la Ribera) 

PCiC (Plataforma Cívica Castellonera)