El que no ens han contat

 El que no ens han contat sobre la nova taxa de tractament de residus.

La Plataforma Cívica Castellonera davant el desconcert generat per la mancança d’informació sobre molts aspectes de la nova taxa de tractament de residus, que d’ara endavant tindrem que pagar, està preparant una xerrada col·loqui sobre la Taxa. Com sempre, farem el possible perquè a la taula estiguen representats tots els agents que guarden relació amb el tema a tractar.

Però mentre aconseguim reunir-los a tots a la mateixa taula (que no serà fins setembre), vaja per davant aquesta primera aproximació als indrets de la nova taxa.

Des que el mes passat ens assabentarem que teníem que pagar una nova taxa (de tractament de residus, que és diferent de la taxa de recollida, que ja paga vosté al seu ajuntament, diuen els papers) no hem fet més que fer-nos preguntes i buscar explicacions, perquè les que hi havia al tríptic explicatiu eren sols referents a les obligacions de què, com, per què, i a qui pagar-li.

Però les explicacions i les respostes a les preguntes que tots ens podríem fer, encara estem esperant que ens les donen els nostres gestors municipals.

De tota manera, com que ja estem més que acostumats a allò de “el que vullga saber que vinga a preguntar a l’ajuntament”, no ens hem esperat, hem buscat informació i sembla que podem arribar a les següents conclusions:

• La taxa ha estat aprovada (Sessió del 21/12/2009) pel Consorci Ribera Valldigna (on s’integren les 52 entitats municipals de les dues comarques). (acta de la sessió amb format pdf)
  Aquesta entitat supralocal és la que té les competències –des de l’1 de gener de 2010- per gestionar i finançar el tractament de residus urbans que generem la ciutadania d’aquestes dues comarques (i de manera semblant s’ha estructurat en totes i cadascuna de les comarques del territori valencià, perquè cada comarca gestione els residus que genera).

• En la mateixa reunió del Consorci els assistents (tots els representants dels municipis menys 9) aprovaren per unanimitat que la recaptació de la taxa la fera la Diputació de València (i no una empresa contractada a l’efecte), perquè la primera disposava de personal i infrastructures més adequades.
• Aquesta primera vegada la taxa es pot pagar després de la notificació de liquidació, mitjançant domiciliació bancària feta abans del 30 de juliol, i pagar-la en dos terminis (1 de setembre i 1 d’octubre) o en únic pagament, o sense domiciliació bancària, fins l’1 d’octubre.
• Aquesta Taxa ha estat calculada tenint en compte la quantitat (en tones) de residus -sense separació prèvia- que a arribaren (procedents de tots els municipis del consorci) a l’abocador del Consoci a Guadasuar i tots els costos (en €) que té el Consorci per finançar la classificació, recuperació i eliminació dels residus urbans prenent com a referència l’últim exercici conegut (2008): 9.421.761,15 €/144.301 tn = 65,29 €/tn.
• L’aportació de cada ajuntament dependrà de la quantitat de fem sense classificar (el que recull cada nit el camió del fem) que arriben a l’abocador. Així tenint en compte les dades de l’exercici de referència (2008), Castelló haurà de pagar per 2.716 tn de fem sense classificar ( a 65,29 €/tn ) 177.327,64 €.
• Aquesta quantitat global l’ajuntament l’haurà de repartir entre la ciutadania de Castelló en funció dels criteris establerts pel Consorci (recollides en l’article 9 de l’ordenança de la Taxa Tributària) en base a les vivendes habitades i els diferents tipus d’activitats dels locals comercials i industrials de la localitat. Així i tot, sembla que alguns municipis han optat pel repartiment per habitant i l’aplicació de reduccions a la gent gran, que sembla més equitatiu perquè els que generem els residus som les persones i les nostres activitats i no els habitatges.
• Alguns ajuntaments (sembla que el nostre entre ells) ja cobraven junt a la taxa per arreplega una part de tractament de residus. Ara tindran que descomptar-nos de la taxa que cobraven (pel mes d’octubre) la part corresponent al tractament de residus i cobrar-nos solament per la recollida.
• A més del pagament d’aquesta taxa pel tractament del fem sense classificar, els ajuntaments també paguen unes quantitats (unes fixes pel servei i altres variables pel volum de deixalles retirades a l’any) pel manteniment dels serveis d’ecoparcs. Si be és cert que algunes d’aquestes deixalles són valoritzades i poden apropar a la rendibilitat la gestió de l’ecoparc.

Una vegada més hem de lamentar que tinguent temps (ho sabíem tots els ajuntaments des desembre de l’any passat), no ens hagen informat fins mes passat (carta i tríptic del Consorci) del que havien decidit (què temien ?, o és que pensaven que pagaríem sense assabentant-nos).

Si els responsables dels equips de govern gestionaren amb transparència, informaren amb diligència, seriositat i responsabilitat de les seues decisions a la ciutadania, ens estalviaríeu ensurts innecessaris, maledicències i interpretacions incorrectes (“com ara pague més, doncs ja no recicle i no separe; tot al fem), desfent en uns instants el que ha costat tants anys d’ensenyar i d’assolir.

Per tant, en cap cas ha arribat el moment de deixar de fer això que ens ha costat tant d’aprendre i assumir com a manifestació palesa del nostre civisme i del nostre compromís amb la sostenibilitat de la societat en la que visquem i per la salut del món que habitem: Les 3 R (Reduir els consums, Reutilitzar i Reciclar els materials) i la classificació de les deixalles per facilitar les dues últimes “R”.

Ara més que mai és important (pel nostre civisme i per a la nostra butxaca) que la major part de les deixalles estiguen classificades i abocades als contenidors específics (vidre, paper, plàstic) perquè així generarem menys tones de fem sense classificar (el que recull totes les nits el camió del fem) i pagarem menys taxa de tractament de residus al Consorci. Si fórem capaços de baixar a 2.000 tn de fem sense classificar, podríem disposar de 47.000 € per invertir-los per a altres  serveis al poble: més contenidors per fer més fàcil la recollida classificada, més jardins, ...

Podem resumir açò de la Taxa amb dues dites:

“No és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta”

i, per tal d’enfortir i afavorir els comportaments cívics,

“Qui embruta, paga la neteja i paga més quan més ha embrutat”.

Juliol de 2010.

PCIC (Plataforma Cívica Castellonera).

 

Notícies relacionades:

Carta explicativa de la taxa de residus

Taxa de tractament de residus urbans