PCiC: Crònica de la xerrada-debat

PCiC: Crònica de la xerrada-debat “La seguretat en el transport ferroviari de proximitat i el seu futur al País Valencià”.

A les 18:30 hores de l’últim dissabte de març ens concentràvem a la porta de l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) a Castelló una trentena de veïns i veïnes, acompanyant als cinc membres de L’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J) i als cinc representants dels sindicats en FGV, per retre homenatge (amb cinc minuts de silenci i la lectura d’un poema) a les 43 víctimes de l’accident del metro a València.

Més tard, amb l’assistència d’una seixantena de persones, es va celebrar, a la sala de la Societat Musical “Lira Castellonera”, la segona xerrada-debat del segon Fòrum de Debat organitzat per la PCiC: “La seguretat en el transport ferroviari de proximitat i el seu futur al País Valencià”.

Van intervenir, Beatriz Garrote  de L’Associació de Víctimes del metro 3 de Juliol (AVM3J), José Manuel Romero Amado, de la Secció Sindical de CCOO en FGV en el Comité de Seguretat en la Circulació, Luís Jorge Álvarez de la Secció Sindical en FGV del Sindicat Independent Ferroviari (SIF), Pedro Díaz, delegat de Prevenció i Coordinador de Salut Laboral en FGV del Sindicat Ferroviari d’Intersindical Valenciana (SF), Antonio Soler secretari general de la Secció Sindical d’UGT-València en F.G.V.) i Pedro Castillo (secretari general de la Federació de Transports, Comunicacions i Mar d’UGT-PV). També vàrem invitar a participar a la gerència deFerrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) de la Conselleria d’Infrastructures i Transports de la Generalitat Valenciana, que excusaren la seua assistència el dia anterior a l’acte. La xerrada va estar moderada pel nostre conciutadà Luís Molina Candel.

Començava l’acte amb el lliurament pel regidor de participació ciutadana, Óscar Noguera, del certificat de l’acta del darrer plenari de Castelló en el qual es va aprovar la moció de suport a l’Associació de Víctimes del Metro 3 de juliol i a les seues demandes davant les institucions valencianes. Tot seguit, per introduir el tema de la xerrada, Anna Moner va donar lectura a “la carta d’una víctima del metro”, publicada en acicastello.

Va iniciar el torn d’intervencions Beatriz Garrote, tot i explicant breument els esdeveniments des de luctuós accident i el posterior calvari del -per a la part social inconclós-  procés administratiu, polític i judicial posterior al 3 de juliol de 2006. En la seua exposició feu paleses les crítiques a les actuacions de la gerència de FGV per la manca d’inversions en seguretat, a les conclusions de la comissió d’investigació de la Corts Valencianes i manifestà estar decebuda per la manca d’implicació dels sindicats en no personar-se com acusació particular en el procés judicial. Finalitzava la seua intervenció ratificant-se en que l’accident hagués estat evitable d’haver disposat la línia 1 dels mateixos sistemes de seguretat de les línies més modernes de Metro-València (3 i 5).

La nodrida presència de representant sindicals de FGV ens va permetre a l’audiència constatar  els matisos i les diferències entre els posicionaments de cadascun d’ells i l’ AVM3J davant dels fets i de les diferents actuacions de les institucions valencianes, així com la demandes compartides per tots ells: més inversions en seguretat, manteniment i control de tots els materials de totes les línies i horaris del personal que garantisquen òptimes condicions d’atenció durant la jornada laboral. Així mateix, poguérem conèixer i entendre de primera mà informació de caràcter tècnic relacionada amb l’accident: l’inadequat disseny de la corba de l’accident,   l’estat dels vagons i les vies, la inexplicable desaparició dels registres de manteniment de la unitat sinistrada, així com les condicions de treball dels maquinistes del metro. D’aquesta manera s’assabentarem que les inversions en seguretat s’han concentrat a les línies més noves (i turístiques) del metro, malgrat ser la línia 1 la més antiga, i per tant, la més susceptible de sofrir accidents. De fet, i malgrat les greus conseqüències l’accident (un dels més greus d’Europa), la curta comissió parlamentària i el complicat procés judicial, avui encara no s’han aplicat les millores en seguretat aprovades i promeses. És a dir, no s’ha reduït el risc d’un nou accident, una de les obligacions de qualsevol empresa, tant pública com privada: invertir en la seguretat dels seus treballadors/es per tal de minimitzar els accidents.

Després de les intervencions de tots els components de la mesa, considerant que ja havien consumit el temps de les interpel·lacions entre ells, el moderador va considerar que era el torn del públic i va donar la paraula al públic que va participar amb moltes i variades preguntes i posicionaments sobre els diferents aspectes tractats al llarg de la xerrada, tant des del punt de vista d’usuaris/ries com des d’un punt de vista més polític, exigint responsabilitats als gestors implicats.

Finalitzades les intervencions i preguntes del públic els components de la mesa feren un torn de respostes i conclusions -en ordre invers a l’inicial- contestant a les preguntes del públic, reafirmant-se en els seus plantejaments i esperant que s’assolisquen les responsabilitats que pertoquen i s’acomplisquen les resolucions (encara pendents) de la Comissió d’investigació de les Corts Valencianes i que, finalment, es faça justícia –cívicament i reiterada demandada- amb les víctimes de l’accident del metro. El moderador tancava l’acte, instant al seus companys sindicalistes a recolzar, sense reserves i tots plegats, les demandes d’aquest col·lectiu. Així mateix, encoratjava al col·lectiu de víctimes a persistir en la seua lluita cívica per aconseguir el reconeixement de les errades comeses, el respecte per totes les víctimes (viatgers i maquinista), l’assumpció de les responsabilitats polítiques derivades  i l’exigència en l’adopció de les mesures i les inversions en seguretat necessàries / obligatòries  per evitar un nou accident en un transport públic més segur i amb més qualitat.

Moltes gràcies a totes aquelles entitats i persones que han fet possible aquesta xerrada i col·laboren desinteressadament en aquesta iniciativa de participació ciutadana.

Castelló, abril de 2010.