dissabte, 8 de desembre del 2012

PCiC: crònica de la xerrada-debat.

El proppassat dissabte 27 de juliol es va celebrar, a la sala d’actes de la Reial Séquia d’Escalona, la quarta xerrada-debat organitzada per la PCiC, “El polígon industrial de Castelló: passat, present i futur. Van intervenir, Eduard Mascarós, per DHL-GRUPAG, J. Antoni Carrascosa, secretari general de CCOO de la Ribera-Safor; Moisés Vizcaíno, per GCiE i l’alcalde de Castelló, Alfred Gregori. També varen estar invitats a participar, l’associació local d’empresaris, el PP i el PSOE, locals, però cap dels tres va assistir, ni va excusar l’assistència.

Va iniciar el torn d’intervencions, Eduard Mascarós, tot i explicant el procés seguit per GRUPAG des de la primera demanda de terrenys feta el 1991, a l’aleshores alcalde, Antoni Vizcaíno, fins al 15 de febrer de 2001 en què finalment obriren les actuals instal·lacions de l’empresa al polígon EL PLA I, amb un total de 129.000 m2. Mascarós, va valorar com un gran èxit per a Castelló l’obertura d’aquest polígon, la qual cosa va fer que GRUPAG, continuara al poble, que altres empreses també s’hi instal·laren i, sobretot, que una gran empresa com Carrefour vinguera a Castelló.
Va continuar J. Antoni Carrascosa amb una intervenció molt didàctica, en la qual va haver dues parts diferenciades, en la primera va tractar aspectes més generals, com ara, el concepte de polígon industrial, els diferents tipus de polígons, els objectius, els efectes, les iniciatives de creació, la direcció del projecte, els òrgans de participació, consulta i assessorament, etc. En la segona part va centrar l’exposició en la realitat del polígon de Castelló des de la perspectiva de les amenaces que suposen els altres polígons competidors més pròxims de La Ribera, com ara, els de Sant Joanet, Senyera, Beneixida, Cotes, La Pobla, Alberic, Alzira, Algemesí, etc., sense oblidar l’actual conjuntura econòmica i l’execució lenta durant quasi 20 anys. Entre les debilitats del polígon de Castelló va destacar en tot el procés de creació-gestió, la manca de participació dels agents socials, la manca d’eines d’informació i publicitat, manca de participació dels organismes financers autonòmics, com l’Institut Valencià de Finances i la Cambra de Comerç, per exemple. Com a fortaleses del polígon EL PLA, va valorar la situació estratègica amb unes excel·lents comunicacions i terrenys no inundables, la necessitat del projecte per a l’economia local, la participació del SEPES i la garantia de subministrament energètic.
Tot seguit va intervenir Moisés Vizcaíno, el qual va qualificar el procés d’execució del polígon, des de 1991 a 2009, com de fracàs col·lectiu per a Castelló. Va manifestar que en aquest moment, el govern central a través del SEPES, sí que està complint els seus compromisos amb el poble, mentre que les administracions autonòmiques, de moment, encara no han fet realitat cap de les seues promeses, ni la circumval·lació, ni el nou Severí Torres, ni la residència i/o centre de dia. Va explicar que en tot aquest llarg procés, l’ajuntament podria haver fet altres Unitats d’Intervenció Urbanística Industrial per tal de desblocar i fer avançar la realització del polígon. Per al futur, va destacar la participació com un element d’impuls industrial des de la creació del Consell Econòmic i Social, com un òrgan de consens i gestió.


Finalment, va ser el torn de l’alcalde, Alfred Gregori, el qual, primer,  va voler explicar que l’execució del polígon EL PLA I, on ara és DHL-GRUPAG, Carrefour i altres empreses, va ser possible perquè aquests terrenys estaven ja catalogats des del 1985 com zona industrial. Després el 1991, per iniciativa municipal es posà en marxa el procés de l’actual polígon, el qual va culminar amb la firma del conveni entre el SEPES, empresa pública estatal, i l’ajuntament el 24 de setembre de 1999. Aquest procés, va manifestar Gregori, ha patit molts entrebancs i pèrdues de temps, provocades, moltes vegades, per interessos polítics partidistes. Malgrat tot, va indicar, l’empresa urbanitzadora actual, vol acabar les obres abans del 2010. L’ajuntament, aviat, es posarà en contacte amb totes les empreses que, en el seu moment, sol·licitaren informació sobre aquest polígon.
Després de les intervencions de tots els components de la mesa, van haver preguntes i explicacions entre ells. Gregori va manifestar que no ha tingut mai cap responsabilitat amb els endarreriments de les obres del polígon. L’ajuntament, va dir, com sempre ha estat sol·lícit amb els requeriments que li pertocaven a nivell municipal. Mascarós, va incidir, que si el polígon hagués estat , tres o quatre grans empreses del sector de DHL-GRUPAG i Carrefour, estarien ací ubicades.  El públic també va participar amb moltes i variades preguntes.
Amb aquesta xerrada-debat es clou el 1r. Fòrum de Debat organitzat per la Plataforma Cívica Castellonera. Des d’ací agraïm al públic assistent, als invitats que han participat  desinteressadament, a l’ajuntament, a la Societat Musical “Lira Castellonera”, a la Reial Séquia d’Escalona, i a tot aquells que han fet possible aquest iniciativa de participació ciutadana.
Moltes gràcies a tots, i fins al 2n Foro de debat que iniciarem a la tardor amb nous temes d’interés per al poble.

Castelló, juny de 2009.