PCiC: Crònica de la xerrada-debat

PCiC: Crònica de la xerrada-debat“La Llei de Dependència i la seu aplicació al País Valencià” 

Amb l’assistència de més d’un centenar de persones, l’últim dissabte d’octubre es va celebrar, a la sala de la Societat Musical “Lira Castellonera”, la primera xerrada-debat del segon Fòrum de Debat organitzat per la PCiC: “La Llei de Dependència, la seu aplicació al País Valencià”. Van intervenir, Belén Vidal, treballadora social d’AFARADEM (Asociación de familiares y allegados de la Ribera Alta para derechos del Enfermo Mental), Eva Hernández, Secretària de Política Social del Comissions Obreres del País Valencià i Ricardo Peralta, delegat del govern de l’estat a la Comunitat Valenciana. També varen estar invitats a participar la Conselleria de Benestar Social (que no va excusar la seua assistència) i el Servei Municipal d’Atenció a la Dependència (SMAD) de Castelló, que ens va remetre un informe de la seua titular al temps que excusava la seua assistència. 

Va iniciar el torn d’intervencions, Ricardo Peralta, tot i explicant el procés seguit pel govern que representa a la Comunitat Valenciana en el compromís per les polítiques socials a tot l’estat espanyol i amb totes les seues vessants. En aquest marc, la Llei de  Dependència representa un compromís més del govern de l’estat amb la ciutadania espanyola més desemparada i necessitada. En aquest context, Ricardo Peralta va insistir en què el govern de l’estat està assumint el seu compromís en el finançament de l’aplicació d’aquesta llei, mentre que el govern autonòmic està incomplint la seua part del compromís (50% del finançament) i està entrebancant clarament l’aplicació de la llei en dilatar injustificadament els terminis de les valoracions de les persones dependents. Finalitzava la seua intervenció fent una crida a la sensatesa del govern autonòmic perquè assolisca el seu compromís en el finançament de la llei i perquè faça que AVAPSA (empresa creada per la Generalitat per avaluar els graus de dependència) agilitze els tràmits de les valoracions pendents.

Va continuar Eva Hernández amb una intervenció molt didàctica, en la qual va haver quatre parts diferenciades, en la primera -després de definir la llei com a bona, justa i necessària en el seu plantejament- va tractar aspectes referits al que ha representat la llei per a les expectatives sindicals: reconeixement del dret a la prestació, participació dels agents socials en la seua redacció, responsabilitat pública en els processos implicats (valoració, prescripció, xarxa de serveis) i els beneficis socials que genera l’aplicació de la llei: reactivació econòmica i creació d’ocupació. En la segona part va centrar l’exposició en el finançament del sistema de prestacions derivades de les atencions a la dependència, delimitant les responsabilitats de les administracions implicades tant en la seua definició com en el seu finançament en tots els seus nivells: mínim, acordat amb el govern autonòmic i addicional (discrecional i a voluntat de Consell); així mateix va analitzar les característiques, l’abast i les implicacions de cadascun dels nivells de prestació. En la tercera part va analitzar els continguts de la llei i el seu grau de compliment analitzant com s’ha de fer el reconeixement del dret a la prestació  i com s’arriba en la realitat, així com de quina manera es materialitza el dret a la prestació; així quan en la llei es preveuen un catàleg de serveis i unes prestacions econòmiques l’administració de la Generalitat Valenciana ha optat (avalat per l’estudi estadístic aportat per la ponent) en la majoria dels casos dictaminats per la prestació econòmica individual per al cuidadors familiars (60% dels reconeguts)  en lloc de desenvolupar la xarxa de centres públics on presten el catàleg de serveis que preveu la llei. En la quarta i última part de la seua intervenció va fer una anàlisi dels punts negres del desenvolupament normatiu de la llei al País Valencià: silenci administratiu negatiu, retroactivitat, règim d’incompatibilitats ; així mateix va deixar constància dels temes pendents més candents de l’aplicació de la llei al territori valencià: el copagament i les acreditacions als centres que poden prestar el catàleg de serveis previstos. Finalitzava la seua intervenció posicionant-se clarament contra l’estratègia dilatòria que ha adoptat el govern de la Generalitat en l’aplicació dels processos establerts en aquesta llei, fins a l’extrem que el sindicat ha adequat els seus estatuts per poder personar-se  en les constants demandes i recursos presentats pels usuaris valencians contra l’administració autonòmica. 

Finalment va intervenir Belén Vidal, que va començar la seua  intervenció explicant els objectius i els programes que desenvolupa l’associació en la qual presta els seus serveis professionals: millorar l’assistència, reinserció i rehabilitació dels malalts mentals al temps que s’exigeixen la creació de prestacions i serveis que donen resposta individualitzada a les diverses necessitats de les persones amb malaltia mental, així com defensar els seus drets i els de les seues famílies. Tot seguit va continuar la seua exposició analitzant el que ha suposat per als dependents i els que treballen amb ells l’anomenada llei de la dependència. Primer va ressaltar els aspectes positius i les oportunitats de la llei: el reconeixement del dret a l’ajuda per l’autonomia personal, la defensa dels serveis públics professionalitzats, la transcendència del moviment associatiu professional i reivindicatiu per l’aplicació de la llei. Després va analitzar amb rigor els aspectes negatius derivats de l’aplicació de la llei en els diferents territoris espanyols: 17 sistemes diferents, cartera de serveis sense desenvolupar, barems i criteris d’avaluació dispars i generadors de desequilibris (en ocasions aplicats per personal no qualificat), els retards en la resolució dels processos d’avaluació i de dictamen fan que els beneficiaris no els sobrevisquen i moren abans de rebre la prestació. I per finalitzar la seua intervenció, va repassar a manera de conclusions i reflexions  les necessitats més immediates per resoldre mancances que pateix l’aplicació de la llei al país valencià : millorar el sistema d’informació, reformar la baremació i millorar el procés de valoració, incloure terminis de resolució fins nivells raonables d’eficàcia,revisar l’excessiu desenvolupament de les prestacions econòmiques (considerades en la Llei com a extraordinàries) en lloc d’altres serveis del catàleg. Concloent, en concordança amb les altres dos ponents, que Per a un bon desenvolupament del sistema cal considerar que els Serveis Socials de la dependència haurien de formar part dels serveis essencials junt a l’educació i la sanitat i, per tant, integrar-se en el paquet de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA). 

Després de les intervencions de tots els components de la mesa, considerant que ja havien consumit el temps de les interpel·lacions entre ells, el moderador va considerar que era el torn del públic i va donar la paraula al públic que va participar amb moltes i variades preguntes i testimonis sobre els problemes i dificultats que han de passar les famílies dels dependents fins aconseguir la valoració i el reconeixement de la prestació.  

Finalitzades les intervencions i preguntes del públic els components de la mesa feren un torn de respostes i conclusions -en ordre invers a l’inicial- contestant a les preguntes del públic, reafirmant-se en els seus plantejaments i animant a tothom a mantenir la confiança en la justícia i a no desistir en la seua lluita per aconseguir el reconeixement del dret i la prestació per al seus.  

Amb aquesta xerrada-debat s’iniciava el 2n Fòrum de Debat organitzat per la Plataforma Cívica Castellonera, que continuarà amb nous temes d’interés per al poble fins la finalització de l’actual legislatura. Moltes gràcies a totes aquelles entitats i persones que han fet i fan possible aquesta iniciativa de participació ciutadana.
 

Castelló, novembre de 2009.

Plataforma Cívica Castellonera